El comerç d'esclaus no té lloc en els llibres de text.

"Porta de non retorn" a Benin

L’assignatura d’Història sempre em va interessar, alguns períodes més que d’altres, però sempre m’agradava escoltar com un fet anava portant a l’altre. Per a mi la història tenia un sentit propi i coherent, una lògica que no hi sabia trobar, per exemple, en les matemàtiques o la física. No obstant, l’única pega que té aquesta assignatura és la seva subjectivitat, o millor dit, la subjectivitat del professor. La història és la que és i no es pot canviar, però sí que es poden amagar certs fets que representen la vergonya del país estudiat.

Avui m’agradaria parlar de l’oblit en els nostres llibres de text sobre el tràfic d’esclaus perpetrat per Europa fins a finals del segle XIX. L’esclavitud era (i encara és) una pràctica molt comú de domini d’una persona sobre l’altre. Més vella que l’anar peu (que diria la meva mare), ja que abans de Crist, els filòsofs i demòcrates grecs ja en tenien. El punt més àlgid, com sabeu, és el tràfic d’africans cap a les colònies americanes. La demanda de negres era proporcional al nombre d’indis que quedaven en la colònia: a Haití per exemple no en va quedar ni un i per tant es va haver de repoblar tota l’illa amb població africana per a cultivar-hi cafè i sucre. Dit això, voldria precisar un punt: quan hi ha un individu que compra, sempre hi ha un individu que ven. Els europeus compraven, però eren els propis africans que es van vendre entre ells. I de fet, ja es venien abans que vinguessin els europeus a intercanviar aquesta mà d’obra barata per joies i seda.

Perquè els llibres de text no parlen sobre aquest fet? He cursat assignatures d’Història des dels 10 anys fins a la carrera, en català, castellà i francès (perquè com alguns saben he estudiat en una escola francesa) i mai hem estudiat com de cop i volta sorgeix aquest comerç tan lucratiu. Des de 1492 fins a finals del XIX, el tràfic d’esclaus era un font d’ingressos enorme que va permetre el desenvolupament econòmic de l’Europa colonial. 

Durant 4 segles, es calcula que 11 milions d’africans van ser segrestats i torturats des de les seves terres fins al punt de destinació. Ara bé, en els instituts no s’estudia. Molt parlar de la revolució industrial i de la lluita de classes, però silenci absolut quan es parla del paper d’Espanya, França o Anglaterra en el comerç d’esclaus. Ens sabem la guerra civil espanyola i la II Guerra Mundial, però ignorem que durant 4 segles, Europa ha contribuït a despoblar un continent. És més, si busquem informació pel nostre compte sobre els catalans de les ciutats “indianes” sabrem que es van “enriquir ràpidament” i desprès trobarem una petita frase sobre el tràfic triangular d’esclaus. 

Aquest oblit ens porta a la ignorància i a la hipocresia. Hipocresia? Sí. Només cal veure com expliquem la història dels “indianos” vilanovins que van fer fortuna a les Amèriques. Em sembla recordar que tenim una estàtua a la plaça de la Vila, d’un vilanoví il·lustre, alcalde de Matances, Cuba, colònia espanyola fins el 1898 i on es va abolir l’esclavitud al 1886. Tanta vergonya ens fa que no en podem ni parlar?