La veritat és que
em pensava que era un àpat per aquells que es lleven tard i se’ls hi ajunta l’esmorzar
amb l’hora de dinar (tenint en compte que a tot arreu menys a casa nostra menys
es dina a les 12h del migdia). Però es veu que també és una excusa per agafar
una castanya que et duri tot el dia. Desprès de beure’t un cafè, es continua l’àpat
amb un còctel. El més apreciat és el “Mimosa”: xampany amb suc de taronja, però
també hi ha el mític “Bloody Mary” o el “Bellini” (una barreja de préssec i
xampany).
Com que els
americans són molt exagerats amb el menjar, ja us podeu imaginar tot el que
poden devorar! Ous remenats amb bacon i torrades, mató amb fruits secs, pa de
pessic, magdalenes, scones amb melmelada, salmó, quiches, salsitxes, pastís de pastanaga, cheesecake,
fruita, arengades... En fi, el que vulgueu!
Tot i que jo ho
adaptaria més aviat a l’hora del berenar, és una bona excusa per començar el
dia amb els amics, o per fer-se durar l’esmorzar
llegint el diari en una terrassa on toqui el sol. És agradable fer el brunch, menges
com el dinar familiar del diumenge però sense acabar a les cinc de la tarda. Tanmateix,
potser prefereixo fer el vermut. Personalment, m’agrada més el una copa de vermut
amb una oliva dins que el xampany, i també em ve més de gust una bosseta de
patates i uns berberechos que uns ous ferrats, però això ja va a gustos.
