Anar a fer un brunch un diumenge qualsevol

Tard o d’hora havia de provar aquesta moda anglosaxona, tradició americana des del segle XIX i nova tendència en els bars del nostre país.

La veritat és que em pensava que era un àpat per aquells que es lleven tard i se’ls hi ajunta l’esmorzar amb l’hora de dinar (tenint en compte que a tot arreu menys a casa nostra menys es dina a les 12h del migdia). Però es veu que també és una excusa per agafar una castanya que et duri tot el dia. Desprès de beure’t un cafè, es continua l’àpat amb un còctel. El més apreciat és el “Mimosa”: xampany amb suc de taronja, però també hi ha el mític “Bloody Mary” o el “Bellini” (una barreja de préssec i xampany).

Com que els americans són molt exagerats amb el menjar, ja us podeu imaginar tot el que poden devorar! Ous remenats amb bacon i torrades, mató amb fruits secs, pa de pessic, magdalenes, scones amb melmelada, salmó, quiches,  salsitxes, pastís de pastanaga, cheesecake, fruita, arengades... En fi, el que vulgueu! 

Tot i que jo ho adaptaria més aviat a l’hora del berenar, és una bona excusa per començar el dia amb els amics, o per  fer-se durar l’esmorzar llegint el diari en una terrassa on toqui el sol. És agradable fer el brunch, menges com el dinar familiar del diumenge però sense acabar a les cinc de la tarda. Tanmateix, potser prefereixo fer el vermut. Personalment, m’agrada més el una copa de vermut amb una oliva dins que el xampany, i també em ve més de gust una bosseta de patates i uns berberechos  que uns ous ferrats, però això ja va a gustos.